CURSO DE VERANO: “PASADO Y PRESENTE DEL NAZISMO”

abril 29, 2012

El pasado y presente del nazismo será objeto de un curso de verano en la UPF

El próximo mes de septiembre (del dia 3 al 14)  se celebrará un curso de verano en la Universitat Pompeu Fabra (UPF) dedicado al nazismo (“Passat i present del nazisme”) que pretende ofrecer perspectivas distintas a las habituales. El curso constará de nueve sesiones matinales de tres horas y media en catalán o castellano en función del profesorado: Rosa Sala Rose, Francisco Veiga, Carles Viñas y Xavier Casals.

Se impartirá a partir de los 30 estudiantes inscritos con plazas limitadas. El período de matrícula es del 14 de mayo al 24 de agosto de este año. En caso de estar interesado en asistir, clicar aquí.

Importante: Desde el blog únicamente damos cuenta de la existencia del curso y no mantendremos correspondencia sobre el mismo. Los interesados en él deben dirigirse a la UPF, al espacio indicado para matricularse o a los teléfonos y direcciones aquí indicados.

El programa es el siguiente:

Sessió 1 (3/IX/2012). Professora Rosa Sala Rose

L’univers antisemita alemany del segle XIX

Encara que l’antisemitisme és un fenomen que es pot rastreajar a la història de totes les nacions europees, el cas alemany resulta peculiar: Durant els segles XVIII i XIX l’antisemitisme va interferir amb la construcció nacional d’aquest país, que encara era mancat d’un Estat propi. La sessió analitzarà més a fons la dinàmica d’aquest singular procés.

Sessió 2 (4/IX/2012). Professora Rosa Sala Rose

La dimensió esotèrica del nazisme

Analitzar el nazisme partint únicament dels aspectes socioeconòmics implica obviar elements fonamentals per explicar la profunditat amb la qual aquest moviment va incidir en la població alemanya. Resulta igualment important partir de la història de les mentalitats i considerar els diversos aspectes que van fer que el nazisme, més que una ideologia, fora una autèntica religió política. L’anomenat “esoterisme nazi”, freqüentment evitat pels historiadors, és un d’ells.

 Sessió 3  (5/IX/2012). Professor Francisco Veiga

Més enllà de la Landstrasse: la dimensió eurasiàtica del nazifeixisme

El canceller Metternich va dir que Àsia començava més enllà de la Landstrasse de Viena. Com un reflex d’aquest eurocentrisme, la nova ultradreta germànica va mantenir una especial relació d’admiració i rebuig cap a Àsia: els jueus i les hordes asiàtiques van ser contemplades des del principi com cares de la mateixa moneda. Però a Àsia també es podrien trobar les essències més pures de l’europeïtat, una cosa que va fascinar als nazis, però també a diversos moviments feixistes de l’Europa oriental. D’altra banda, a Àsia es poden rastrejar alguns orígens del feixisme europeu, i Japó es va convertir en l’aliat més resolt i espiritualment més proper del nazisme.

Sessió 4 (6/IX/2012). Professor Xavier Casals

El nazisme de la postguerra i el mite Europa

Després de la posguerra el nazisme tingué greus dificultats per reorganitzar-se. Assajà crear organitzacions internacionals, com el Nou Ordre Europeu i la Unió Mundial de Nacional-Socialistes i, a la vegada, generà el mite d’Europa com a mobilitzador, plasmat a Jove Europa. Tanmateix, l’únic indret del món on es plasmà la utopia racial fou a Sudàfrica.

Sessió 5  (7/IX/2012). Professor Carles Viñas

Els skinheads. Origens i evolució d’un estil heterogeni

Descripció dels estils precedents que afavoriren la concreció de l’estil skinhead a Gran Bretanya a finals dels anys seixanta. Anàlisi de la seva gènesi i evolució. Exposició de com s’importà i arribà a l’Estat espanyol, detallant les seves singularitats i dinàmiques pròpies, incidint en elements que caracteritzaren el seu desenvolupament, com la seva politització o la participació en els grups de seguidors radicals de futbol.

Sessió 6 (10/IX/2012). Professor Carles Viñas

Els nous espais del nazisme. Els caps rapats com a element renovador

Anàlisi de com afectà la politització a l’estil i com els caps rapats neonazis ocuparen l’espai polític de l’extrema dreta arran del seu declivi electoral. Observació de les relacions entre els grups de caps rapats i les formacions ultradretanes i com aquestes han evolucionat. Descripció de les organitzacions neonazis creades per caps rapats a l’Estat espanyol.

Sessió 7  (12/IX/2012). Professor Xavier Casals

Del racisme al etnodiferencialisme

Tot i que hom acostuma a considerar l’actual extrema dreta com una resurgència del nazisme, en realitat aquesta té un punt de partida substancialment diferent: rebutja el racisme i exalta l’etnodiferencialisme: l’elogi de la diferència cultural. Als anys seixanta l’anomenada Nova Dreta feu una teorització al respecte que posà els fonaments d’un nou extremisme dretà.

Sessió 8 (13/IX/2012). Professor Francisco Veiga

L’aliança roig-parda: nacionalsocialisme i ultradreta a Euràsia des de 1990

La desintegració de l’URSS i la desaparició de l’anomenat bloc de l’Est van donar lloc a uns sistemes polítics poc equilibrats en els què la ultradreta aviat va cobrar una gran importància, ocupant el lloc de l’esquerra i aliant-se obertament amb les seves restes, des de Moscou a Belgrad, passant per Bucarest o Kíev. Ha prosperat aquest moviment o ha quedat com un miratge del passat? Ha ajudat a la generació d’una nova ultradreta europea? ¿Arriba el fenomen fins a Àsia?

Sessió 9 (14/IX/2012). Professor Xavier Casals 

Nova ultradreta o vells feixismes?

Tot i que hom acostuma a considerar a la nova ultradreta com un fenomen recurrent o un retorn del nazifeixisme, en realitat conforma un moviment d’oposició a la Globalització des de la dreta. Quins són el elements de continuïtat i ruptura de la nova ultradreta en relació als feixismes d’entreguerres?


ORÍGENES DEL ESTILO SKINHEAD EN FRANCIA

enero 14, 2011

Tras el surgimiento a finales de los años sesenta del estilo skinhead en Gran Bretaña, este se divulgó por el continente europeo durante la década siguiente. En países como Francia, Alemania, Bélgica, Holanda e Italia se constató la existencia de los primeros skins no británicos. A pesar de que su propagación fue gradual, centenares de jóvenes se sintieron atraídos por la estética y los referentes musicales asociados al estilo.

Francia fue, dada su proximidad geográfica con Gran Bretaña, uno de los focos principales de irradiación del mismo. En este sentido los intercambios escolares entre adolescentes de ambos países fueron esenciales en su difusión. Los primeros jóvenes en trasladar el estilo skinhead a Francia fueron estudiantes de la escuela Saint- Sulpice de Paris que viajaron a Gran Bretaña el verano de 1979 para realizar estancias de aprendizaje lingüístico.

skinhead francés luciendo diversos tatuajes faciales

PRIMERAS BANDAS DE CRÂNES RASÉS

Durante el bienio 1979- 1980 fueron visibles las primeras bandes de quartier, nombre que recibieron las agrupaciones skins surgidas cerca de las estaciones de metro situadas en barrios de la capital y su periferia como Saint- Michel, Jacques Bonsergent, Pasteur, Les Halles o Tolbiac, así como los primeros grupos musicales autóctonos vinculados a la denominada escena skin, como Swingo Porkies, R.A.S., Tolbiac Toad’s o L’Infanterie Sauvage (todos ellos de Paris).

La configuración étnica de estas primeras bandas de skins parisinos era muy diversa. Se adscribieron a ellas jóvenes judíos, asiáticos e incluso árabes. En ello influenció, sin duda, la aprobación en 1975 de la Ley sobre reagrupación familiar que favoreció la llegada de familias de inmigrantes originarias de las colonias francesas a la capital.

componentes del grupo parisino Tolbiac Toad’s

En 1984 los crânes rasés (expresión francesa utilizada para referirse a los cabezas rapadas) empezaron a proliferar también en los estadios de fútbol. Sus primeras apariciones públicas en las gradas fueron durante el partido que enfrentó a las selecciones de Francia e Inglaterra celebrado en el Parc des Princes de Paris en febrero de 1984 y en la final de la Copa de Francia que disputaron el Paris Saint- Germain y l’Association Sportive de Monaco el 8 de junio de 1985.

1984: POLITIZACIÓN Y FRAGMENTACIÓN

Hasta 1984 los skins franceses no se interesaron por la política. Esto cambió a partir de mediados de los años ochenta cuando determinados grupos adoptaron postulados neofascistas. Así fue como, de la misma manera que había sucedido en Gran Bretaña, se fragmentó el estilo skinhead en Francia tras cinco años de implantación. Los primeros grupos autóctonos de cabezas rapadas neonazis surgieron por mimetismo respecto sus homólogos británicos. Decenas de jóvenes emularon la imagen y la iconografía que reproducían los reportajes aparecidos en los medios de comunicación franceses. De esta manera, se certificó la división del estilo skin a raíz de la pseudoideologización de algunos grupúsculos de cabezas rapadas.

Según datos aportados por el Centro Nizkor, entre 1985 y 1986 el número de crânes rasés en Francia ascendía a 1.500 jóvenes.